Leopoldo Eduardo López Mendoza (Caracas, 29 d'abril de 1971), conegut com a Leopoldo López, és un polític, economista i capdavanter opositor al govern veneçolà. Va ser alcalde de Chacao des de l'any 2000 fins al 2008, després d'haver estat elegit per al càrrec per dos períodes consecutius. És el coordinador nacional del partit Voluntat Popular i de les Xarxes Populars.
Durant els seus anys en l'alcaldia, va rebre diversos reconeixements a causa de la seva administració. Segons el periòdic Correu del Orinoco, López va ser inhabilitat per la Contraloría en aquest període per corrupció. Los Angeles Times va reportar que López va atreure l'atenció del llavors dies president Hugo Chávez l'any 2000 i durant els esdeveniments relacionats a l'intent de cop d'estat a Veneçuela en 2002, indicant que «va orquestrar les protestes públiques en contra de Chávez i va jugar un rol central en l'arrest il·legal del ciutadà Ministre de l'Interior de Chávez», Ramón Rodríguez Chacín.
En 2006, López va ser el líder de l'oposició a Chávez i va treballar com a activista social per aconseguir reformes en el sistema judicial. En 2008, tenia planejat postular-se com a alcalde de Caracas, però a causa de les denúncies de suposades irregularitats oposades en la seva gestió, la Contraloría General de la República va dictar una mesura de sanció en contra seva inhabilitant-ho a optar a qualsevol càrrec públic fins a 2014. El seu cas per inhabilitació va ser revisat per la Cort Interamericana de Drets Humans, la qual va emetre una fallada, per unanimitat, al seu favor. No obstant això, el govern veneçolà va aclarir que no podia acatar la fallada de la Cort, a causa que segons ells, estava ple de «contradiccions i fets inexactes», aspectes ratificats per la Sala Constitucional del Tribunal Suprem de Justícia que va declarar inejecutable la fallada i va ratificar la inhabilitació de la Contraloría General.
Una manifestació liderada per López no va ser autoritzada pel Municipi Libertador de Caracas. Una part de les manifestacions de febrer de 2014 a Caracas va ser fortament reprimida per la Guàrdia Nacional Bolivariana, ocasionant 43 morts, entre ells oficialistes i opositors. La Fiscalia General de la República de Veneçuela, va emetre una ordre d'arrest en contra seva, acusant-lo d'«instigació pública, danys a la propietat en grau de determinador, incendi en grau de determinador i associació per delinquir». El Tribunal Suprem veneçolà va dir que era necessari sol·licitar permís a l'autoritat municipal per realitzar manifestacions públiques sobre la base de l'establert en l'article 68 de la Constitució sobre «requisits que estableixi la llei», malgrat que la Constitució veneçolana reconeix el dret de protesta. Posteriorment, després de dirigir-se a una multitud dels seus seguidors el 18 de febrer, López es va lliurar a la Guàrdia Nacional Bolivariana.
El 10 de setembre de 2015 la justícia veneçolana el va declarar culpable d'incitació pública a la violència a través de suposats missatges subliminals i va condemnar a 13 anys, 9 mesos, 7 dies i 12 hores de presó. El seu empresonament era objecte de controvèrsia, i a l'octubre de 2014, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans va demanar l'alliberament dels detinguts en relació amb les protestes. L'Organització de les Nacions Unides, la Unió Europea, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i diverses organitzacions internacionals de drets humans han condemnat aquest arrest per haver estat motivat políticament.
llegir més...