Bahà'u'llàh Aniversari, data de naixement

Bahà'u'llàh (nascut amb el nom persa: میرزا حسینعلی نوری, Mírzá Husayn-Alí; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és el fundador de la fe bahà'í.

D’origen noble persa, va abandonar la política per dedicar-se a l’atenció dels pobres i es va presentar el 1863 com a missatger diví per al seu temps, en continuïtat amb l’anunci del Báb. Aquesta proclamació li comportà empresonaments i diversos desterraments, que el conduïren de Bagdad a Constantinoble, després a Adrianòpolis i finalment a Acre, a Terra Santa, el 1868. Al llarg de la seva vida redactà una extensa obra religiosa en àrab i en persa, considerada revelada pels bahà’ís, entre la qual destaca el Kitab-i-Aqdas, text central de la seva legislació i doctrina. També va adreçar cartes a governants i autoritats religioses del seu temps en què defensava la unitat de la humanitat, la superació dels conflictes entre nacions, la limitació dels armaments i l’establiment de la pau mundial. Després de la seva mort, el seu sepulcre a Bahjí, prop d’Acre, esdevingué un lloc de referència per a la fe bahá’í.

Segons els bahà'í, és la manifestació de Déu en aquesta època. El seu nom vol dir ‘la Glòria de Déu’ o ‘l'Esplendor de Déu’. La seva religió pren el seu propi nom i és coneguda generalment en persa com Amr-i Baha'i (‘Causa bahà'í’) o Amr-i Allah (‘Causa de Déu’). Els seus deixebles li van donar els noms de Djamal-i Mubarak (‘la Bellesa Beneïda’) i Djamal-i Kidam (‘l'Antiga Bellesa’).